Antoni Borrell neix a Barcelona el 1959. La seva infància transcorre entre els llenços del seu avi i del seu pare, també pintors, la qual cosa vol dir que des de l'edat primerenca es familiaritza amb el color, la composició, el traç ferm, el delicat i la base de tot artista, el dibuix.
 
La seva faceta artística destaca ja en els seus primers anys a l'escola, guanyant concursos de dibuix. Mes endavant cursa estudis de dibuix i pintura a l'Escola Massana de Barcelona compaginant-ho amb les hores d'investigació en l'estudi del seu pare. D'aquesta manera enforteix els seus coneixements, experimenta noves tècniques i apren a entendre l'art de mans dels seus professors, especialment Mercader, el qual li diu: “treballa, treballa i només treballa, que la inspiració i el do és innat en tu i… algun dia tot arriba”.
 
Mentre cursa els seus estudis ja realitza la seva primera exposició, després d'uns anys d'intensa experimentació, fins i tot abstracta. Troba el camí en la síntesi dels grans mestres figuratius, donant pas a una dilatada etapa paisatgística dins la qual realitza diferents exposicions que com una cascada desemboca en un esclat de rebel.lia i trenca a l'extravertit món de la pintura urbana de la qual hi ha una gran mostra d'exposicions.
 
En les últimes exposicions ens mostrava la seva visió del món, però en l'actual etapa vol ser més íntim en els seus amors. Aquesta mostra, fruit de quasi tres anys de treball amb infinitat d'esbossos i apunts surt de l'interior, i com ha dit en alguna ocasió Josep Maria Cadena: “Borrell s'ha lliurat a l'obra i aquesta ho reflectéix. No es tracta de descobrir sino de sentir”.
Resenya del llibre
“Pintores y escultores españoles”
 
 
 
1979
Colectiva Escola Massana, Barcelona.
1983
Individual la Caixa , Barcelona.
1985
Colectiva El Periódico de Catalunya, Barcelona.
1995

Individual Sala d'Exposicions La Cova , Sant Sadurní d'Anoia.

1995
1996
1997

Colectiva País del Cava, Vilafranca del Penedès y Sant Sadurní d'Anoia.

1998
Individual Galería Kreisler, Barcelona.
2000
Individual Galería Kreisler, Barcelona.
Antoni Borrell
 
Antoni Borrell –amicalment i amb molt de respecte, Toni- ens ofereix una impressionant exposició, perfectament conjuntada, que ens atrau per la magnificència de la seva senzillesa. Sembla que en ella no hagi de passar res i succeix tot. Pintada des de l'interior de l'artista, capta i explica les veritats fonamentals de les realitats més properes. Molt del que forma part del nostre dia a dia, i que per obvi tendim a no apreciar com es mereix –la llum natural, la Natura en el seu despertar floral, l'assentament de la matèria, la inestabilitat transformada temporalment en equilbri, la vitalitat del present que sorgeix de la mort del passat, el fracàs individual corregit pel triomf col.lectiu…- ens arriba gràcies a una plàstica que, moderna i actual com és, enllaça amb la primera tremolor de l'ésser humà, aquella que experimentàrem quan copsàrem que érem nosaltres mateixos i que, a la vegada, podiem ser un altre.
 
No desitjo recórrer a conceptualismes i jocs de paraules per a descriure la realitat que el pintor ens dóna a coneixer. Vull quedar-me simplement amb la mateixa convertint la vista en mirada –i prego al visitant que m'acompanyi en aquesta experiencia-, de manera que sigui posible conectar amb la inmensitat que l'artista ens transmet. Antoni Borrell, tot i que conscientment identificat amb cadascuna de les seves pinzellades, potser desconeix tot el que genera en nosaltres- tampoc li pertoca saber-ho, a ell li correspon el “jo pinto i prou” de Nonell, que ja és suficient-, però hem d'agrair-li que ens faci veure que en els fets més habituals i en la casualitat de l'instant hi ha el misteri de l'existéncia.
 
La trajectòria d'Antoni Borrell és sòlida, àmplia i plena d'èxits professionals. Els te ben guanyats, gràcies a la seva capacitat per a extreure els continguts vitals de les realitats externes. Sempre l'he elogiat, però ara ho haig de fer amb més força que mai, perque a la vista tenim que ha donat un gran pas, aquell que consisteix en dominar la figuració del que sigui –unes branques amb fulles, uns plats, uns gibrells i uns bols, un ou trencat amb la clara i el rovell a la vista…- per a expresar el que som i el que voldriem ser. Antoni Borrell, plenament lliure i defensor de l'art com a instrument de progrés espiritual i millora social, atrapa la bellesa i ens revela la seva transcendència.
Josep M. Cadena
 
 
 
 
 
2001 Colectiva Boulevard dels Anticuaris, Barcelona
  Colectiva Caja Madrid, Barcelona.
  Colectiva Galería Kreisler, Barcelona.
2002
Colectiva Galería Comas, Barcelona.
 
Colectiva Galería Rainbow, Sitges.
 
Colectiva Galeria Girona, Girona.
2003
Individual Galería Tuset, Barcelona.
2004
Individual Galería Octubre, Barcelona.
2005
Individual Galería Tuset, Barcelona.
 
Individual Galería Rainbow, Sitges.
2006
Individual Galería Rainbow, Sitges.
2007
Individual Galería Tuset, Barcelona.
2008
Individual Galeria Nova 3, Sabadell.
2008
2009
Colectiva “Encuentros con el arte actual” en el Museo de Arte Contemporáneo de Madrid, Centro Cultural del Conde Duque, Madrid.
2010
Colectiva Museu d'Art Diocesà, Barcelona.
2012
“eAa” Colectiva, Miami, USA.
2014
“eAa” Colectiva, México D.F.
2016
Galería Ignacio de Lassaletta, Barcelona.